Curs interpretació III: Obra de teatre

Muntatge d’obra teatral apunta al fet que els alumnes incorporin els elements necessaris per a la creació de la posada en escena. En aquest curs es prioritza el desenvolupament estètic i creatiu. Es treballa amb tècniques d’actuació i amb textos contemporanis. Una feina molt important és el treball i anàlisi del text i del subtext. Les obres que s´han escenificat són: Sense Xarxes (Versió de l´obra Infidelitats d´Anna Llauradó) El temps i els Conway de J. B. Priestley, Després de la pluja de Sergi Belbel i Estrelles en un cel de matinada d´Aleksander Galin. Al final del curs es presentarà al públic a La Nau Ivanow o a Porta4.

Tècniques d’actuació contemporànies / Desenvolupament creatiu de l’estructura dramàtica / Treball de text i subtext/ Posada en escena i llenguatges estètics / Treball amb autors contemporanis.

La durada d´aquest curs és de vuit mesos i és imprescindible haver realitzat els cursos d´Interpretació I i II. Aquells alumnes que no hagin cursat a l´escola els cursos anteriors i vulguin accedir a aquest curs hauran de realitzar una entrevista prèvia amb el professor. Les classes es desenvolupen amb la dinàmica d’un taller pràctic i tenen una durada de dues hores. A mesura que s´acosti l´estrena depenent de l´evolució dels assaigs es podrà ampliar l´horari.

• Octubre 2021-22
• Inici del curs: dilluns 4 d´octubre de 18.30h a 20.30h Cada dilluns.
• REVOLTA DE BRUIXES de Josep Ma Benet i Jornet.

 – 2004 “Sense Xarxes”

Obra de teatre basada en l’obra d’Infidelitats d’Anna Llauradó. Estrenada a la Riereta Teatre i a l’Institut del Teatre.

Són tres històries diferents que tracten sobre el mateix tema: la infidelitat.
Cada història es desenvolupa en una classe determinada, això fa que les reaccions estiguin condicionades per l’origen dels personatges. A la primera història apareix la classe obrera: la Conxa, la dona del Paco, farta de la seva vida li diu que té un amant. Ho diu per rebel·lar-se, per autoafirmar-se. El Joan, el seu amant, per por calla i la deixa sola. És una situació opressiva i masclista. La reacció és força passional. A la segona història apareix la classe aristocràtica. Lucía està enamorada de Victoria. Vol provocar la ruptura del seu matrimoni, Victoria està casada amb Javier, basat en la conveniència i els diners. És una situació de gran hipocresia, només els uneix les aparences i els diners. La reacció del matrimoni és de burla davant  la seva sinceritat perquè amaga un secret. A la tercera història apareix la classe burgesa. Alex, un editor famós, creu que la seva dona la Júlia, té una aventura amb l´Ernest, l’amic de la família. És una situació confusa i es juga amb el dubte. La reacció és més racional, encara que hi ha força dolor. Les tres històries es desenvolupen en una pista de circ, com a metàfora de las relacions humanes. El personatge del clown fa de nexe d’unió entre les diferents situacions.

– 2012-13 “El temps i els Conway” de J. B. Priestley

L’acció succeeix a la mansió dels Conway a Newlingham, petita ciutat de Yorkshire no molt allunyada de Londres. L’obra es divideix en tres actes.

Acte I: Assistim a la festa del 20 aniversari de la Kay Conway el 1918, ha acabat la gran guerra, els fills tornen a casa després de participar-hi, les noies s’havien quedat en la seva petita ciutat ajudant els ferits i repartint aliments. Tot és alegria, rialles, begudes i jocs, la família torna a estar reunida.

Acte II: 20 anys després, 40 aniversari de la Kay, la seva mare ha reunit tota la família en la mansió, però per altres motius, sospiten que econòmics. La Segona Guerra Mundial està a punt de començar, són temps de crisi i davant la dificultat la família, lluny de mantenir-se unida, aprofita per retreure’s els antics rancors i airejar-los.

Acte III: Tornem a 1918, recuperem la Kay on la vam deixar mig endormiscada, la festa segueix el seu curs, s’han anat els convidats i es queda la família xerrant sobre què els depararà el futur.

** Representada el 18 i 19 de maig a la Nau Ivanow.

– 2016-17 “Després de la pluja” de Sergi Belbel

L’acció transcorre en una gran ciutat on fa més de dos anys que no plou, al terrat d un edifici d’unes oficines d’alt standing. És una història coral de vides creuades, amb vuit personatges: 5 dones (Secretària rossa, Secretària castanya, Secretària pèl-roja, Secretària morena i directora executiva) i 3 homes (Programador informàtic, Cap administratiu, i Missatger local) Uns personatges grisos, corrents, solitaris i extraviats, que aprofiten les seves escapades clandestines al terrat per fumar – una cosa rigorosament prohibida –, però també per fugir dels seus problemes quotidians, per conspirar contra els seus superiors, per exterioritzar les seves angoixes, per lligar, per somiar, per omplir les seves solitàries vides i, en definitiva, per intentar buscar la felicitat… Això sí, mentre esperen la tan desitjada pluja i el dia després. Amb ironia i humor, la història va trenant-se  a un ritme frenètic captant l´estat anímic i personal dels personatges: el misteri que envolta les vides del Programador informàtic i la Secretària Castanya; les conspiracions de la Directora executiva; les obsessions i manies del cap administratiu,  les supersticions de la secretària pèl-roja; els poders mentals del missatger; etc. La història va avançant fins arribar a un cert final feliç. I si “abans de la pluja“, sota un cel gris i amenaçador, es cristal·litzen amors, suïcidis, traïcions, situacions còmiques, odis, cataclismes… i anhels de tempestat (“hauria de ploure”), quan finalment arriba la pluja la tensió es trenca i l’ambient es torna més càlid, sensual i màgic. Finalment, gairebé tots els personatges troben el seu camí particular cap a un món “potser” millor.

** Representada l´11 de juny a Porta4.

– 2017-18 Estrelles en un cel de matinada d´Aleksander Galin.

Els grans esdeveniments solen tenir una cara B, una realitat paral·lela fora dels focus i de les càmeres de televisió, que sovint amaga petits i grans drames. L’ocultació del que no és exportable és practicada per tots els governs. Estrelles en un cel de matinada fou escrita el 1984 per l’autor rus Alexander Galine. Es tracta d’un text dur i alhora poètic que denuncia la “caça de bruixes” que l’estat soviètic va dur a terme, a l’ombra, l’any 1980 per “netejar” els carrers de Moscou de prostitutes, borratxos i marginats pocs dies abans de la inauguració dels jocs olímpics. L’estrena de l’obra de teatre al teatre Maly de Leningrad (avui Sant Petesburg) s´aconsegueix gràcies a la glasnost i a la perestroika del 1987. Va ser aplaudida com una lluita contra la censura soviètica i el seu crit contra la hipocresia i a favor de la dignitat humana ressona massa actual vint anys després. L´obra ens parla del comportament humà, de la necessitat de mantenir la quotidianitat, de la lluita per preservar la dignitat i la pròpia identitat, de la tendresa que apareix enmig de la brutalitat i de la violència que també genera violència entre els qui la pateixen.

** Representada el 9 de juny a la Sala Montseny.